Capítol 05 · silici
El suport
La recepta, en silici.
Un perceptró no és a la taula. És una recepta de nombres. Aquests nombres viuen com a càrregues elèctriques dins d’un xip. Si la recepta té mil milions de passos, cal una fàbrica: corrent, fred i molt de silici.
- Què és
- El suport físic d’una xarxa: nombres desats a la memòria, moguts per transistors en un xip. Un GPU és un estadi de sumadors. Un datacenter és la fàbrica que els alimenta, els refreda i els connecta.
- Quan sorgeix
- 1947, el transistor. Després el xip, el GPU (2000s) i, amb els LLM, naus senceres de GPUs. L’idea de 1958 no va canviar: va canviar quantes vegades es pot repetir per segon.
- Per què sorgeix
- Un perceptró són 12 bytes. Un model gran no cap en un portàtil, triga anys a entrenar-s’hi, i s’escalfa. El datacenter existeix per temps, memòria i calor — no per màgia.
Guia, pas a pas 1 / 5
La recepta no és a la taula
El transistor, una aixeta
Tres potes: font, drenador, porta. La tensió a la porta obre el canal. Corrent = 1. Silenci = 0. Un pes de 32 bits són trenta-dos aixetes en una pose concreta.
0 · tancat
L’espai físic
Cada capa embolica l’anterior. L’idea viu en nombres. Els nombres viuen en transistors. Els transistors viuen en un xip. El xip, en una nau.
Una pregunta per assegurar
Hi cap només per existir?
Tria una opció. No es guarda res; és només per pensar.
Una idea que sovint confon
«El model viu a internet, com una ànima.»
Viu en discs i a la memòria de GPUs concretes. Es copia, s’apaga, es torna a carregar. Sense silici i sense corrent, no hi ha token següent.
Si t’endús una sola idea
Un perceptró són tres nombres. Un LLM, mil milions. Cap no pesa res fins que un els suma. El no és màgia: és electricitat, calor i temps.
Seguir al capítol següentJoc