Capítol 07 · tancament de formació
On solíem ensopegar
Quatre confusions que tornen a cada grup. Val més tocar-les que explicar-les.
No són errors de «no haver estudiat». Són paranys de la intuïció: el text fluid, el xat que et dóna la raó, la barra de creativitat, la xarxa més profunda. Aquest capítol és per tancar una sessió sense endur-se’mites.
- Què és
- Quatre paranys habituals, amb un gest per desmuntar cadascun.
- Quan sorgeix
- Al final d’una formació, o el dia que algú diu «però si el xat m’ha dit que ho havia entès».
- Per què sorgeix
- Si no es toquen, la sessió deixa una impressió i quatre idees falses intactes.
Ensopegada 1
Que soni bé no vol dir que sigui veritat
Un model escriu amb fluïdesa. El cervell humà llegeix fluïdesa com a senyal de saber. Però el sorteig no té un calaix de veritats: té percentatges de text. Tria quina resposta et fies més.
Pregunta: quina és la capital d’Austràlia?
Tria la que et faria més confiança, de bones a primeres.
Ensopegada 2
Corregir el xat no és ensenyar-lo
Quan dius «no, és Canberra», el model et dóna la raó. Sembla que ha après. No: has omplert la d’aquest xat. Els no s’han mogut. Prova-ho.
Tu
Quina és la capital d’Austràlia?
El xat
Sydney. És la ciutat més gran i, de fet, la capital.
Ensopegada 3
Pujar la temperatura no és «ser més creatiu»
La no encén una bombeta d’idees. Abaixa, el sorteig es concentra en la peça més probable. Puja, el sorteig s’atrevé: també cauen paraules tontes. No hi ha un mòdul de creativitat.
Els arbres són…
Baixa: gairebé sempre la mateixa paraula. Un notari.
- verds97%
- alts3%
- vells0%
- salats0%
Sorteja unes quantes vegades amb la barra baixa, després puja-la. El que canvia no és la imaginació: és l’agosarament del dau.
Ensopegada 4
Més capes no vol dir sempre millor
Una sola no pot separar el : els sí i els no no es tallen amb una ratlla. Dues capes, sovint sí. Vint capes amb quatre exemples? Es pot saber l’examen de memòria i fallar la pregunta nova. Els cercles plens són l’examen. El de punts, la pregunta que no havia vist.
Cercles plens: exemples de l’examen. Cercle de punts: una pregunta nova.
Una ratlla. Dos punts queden al costat equivocat. No és que la neurona sigui «tonta»: la forma que sap dibuixar no dóna per a aquest problema.
Una pregunta per assegurar
Si corregeixes un xat i després et dóna la raó, què ha passat?
Tria una opció. No es guarda res; és només per pensar.
Si t’endús una sola idea
Quatre paranys de formació: l’eloqüència no és veritat; el xat no aprèn de tu; la temperatura no és creativitat; més capes no salven uns quants exemples. Si en surts amb això, la sessió ha valgut.
Seguir al capítol següentJoc