Capítol 02 · 1958
El perceptró
Una màquina que diu sí o no.
El 1943 McCulloch i Pitts van escriure la neurona amb uns i zeros, però la regla era fixa. El 1958 Rosenblatt hi afegeix l’aprenentatge. Un exemple de cada dia: decidir si anem de viatge segons els diners, les ganes i el clima. Cada factor compta de manera diferent. Si la suma passa un llindar, se’n va. Això és un perceptró.
- Què és
- La còpia numèrica d’una neurona. Cada factor (diners, ganes, clima) entra com 0 o 1, es multiplica per un pes —quant compta— i si la suma passa el llindar, el viatge es fa.
- Quan sorgeix
- El 1958, Frank Rosenblatt. Agafa la fórmula de McCulloch i Pitts —que encara no aprenia— i hi afegeix l’aprenentatge amb exemples: la màquina ajusta sola quant compta cada entrada.
- Per què sorgeix
- Ajustar a mà els pesos d’una xarxa gran és una consola infinita de pomells. El perceptró aprèn. El límit: només si els sí i els no es tallen amb una ratlla.
Guia, pas a pas 1 / 4
És la neurona, copiada
Un exemple de cada dia
Anem de viatge?
Tres factors, com a la vida. Els diners compten el doble. Si la suma passa el llindar, se’n va. Això és un perceptró, explicat sense disfressa.
suma 3 > 2 · Se’n va
Una neurona
Cada entrada es multiplica per un pes. Se suma el llindar. Una funció d’activació decideix la sortida.
z = 0.80·1.00 + 0.50·0.00 + (-0.30) = 0.50
y = sigmoide(z) = 0.62
La primera entrada pesa més. El llindar és al mig. Ara mateix respon sí (0.62).
Controls
Frontera de decisió
El perceptró talla el pla amb una . El que no sigui separable així, no ho resol.
Encert: 100% / 4 punts
Surt si fa sol o és festa. Amb una entrada n’hi ha prou. N’hi ha prou amb una recta.
Si t’endús una sola idea
Un perceptró és una suma ponderada més un llindar: tres . Per això només sap dibuixar rectes. Un LLM és aquest mateix maó, milions de vegades. La no és aquí: aquí es veu tot.
Una pregunta per assegurar
Per què XOR no surt amb un sol perceptró?
Tria una opció. No es guarda res; és només per pensar.
Una idea que sovint confon
«Si li poso més entrades, XOR sortirà.»
Més entrades són més dimensions, però el tall continua sent pla. XOR en dues entrades és l’exemple clàssic de «cal profunditat», no de «cal amplada».
Seguir al capítol següentXarxa neuronal