Capítol 01 · de Cajal al gest
La neurona
Una cèl·lula que rep estímuls, els suma i s’activa —o es queda en silenci. Cajal la va veure; la màquina la copia.
Abans de copiar-la amb un ordinador, convé mirar-la amb calma. A finals del segle XIX Cajal va demostrar que el cervell està fet de cèl·lules separades. Sherrington va anomenar el salt entre elles. McCulloch i Pitts ho van escriure amb uns i zeros. I tu, aquí, pots tocar el gest: rebre, sumar, disparar.
- Què és
- La unitat del cervell. Rep estímuls elèctrics per les dendrites, els suma al cos i, si passen un llindar, dispara per l’axó. No pensa: o s’activa, o no. Cajal va demostrar que són cèl·lules separades; Sherrington va anomenar el salt entre elles.
- Quan sorgeix
- El cervell, de sempre. Cajal dibuixa la neurona com a peça (1888). Sherrington anomena la sinapsi (1897). McCulloch i Pitts n’escriuen la primera fórmula (1943). Hebb explica el reforç (1949). El 1958 Rosenblatt copia el gest en una màquina.
- Per què sorgeix
- Veure, parlar o fer malabars: les neurones que cooperen tornen a disparar-se juntes, i la connexió es fa més forta. Sense aquest reforç no hi ha aprenentatge, ni biològic ni artificial. Per això comencem aquí, i no per ChatGPT.
Abans de copiar-la
D’on surt la idea d’una neurona
ChatGPT no va aparèixer del no-res. Primer algú va veure, al microscopi, que el cervell està fet de cèl·lules separades. Després algú va posar nom al salt entre elles. Després algú va escriure aquest gest com una fórmula. Aquestes quatre persones són el principi de tot el que veus en aquest recurs.
Dendrites: per aquí entra el senyal · Cos: aquí es suma · Axó: per aquí surt
Qui és
Santiago Ramón y Cajal
Cajal era un metge espanyol que passava hores mirant el cervell al microscopi. A la seva època molta gent creia que el sistema nerviós era una malla contínua, com si totes les cèl·lules estiguessin fusionades (la teoria de Golgi). Cajal va demostrar el contrari: el cervell està fet de cèl·lules independents, les . Es toquen, però no es fusionen. Aquesta idea es diu . Sense aquesta peça, no podríem copiar «una neurona» en una màquina: no hi hauria unitat per copiar.
- Quan sorgeix
- Finals del segle XIX, a Espanya. El 1906 comparteix el Nobel de Medicina amb Golgi: justament amb qui no estava d’acord.
- Per què sorgeix
- Perquè si el cervell fos una malla contínua, no tindríem una unitat clara per copiar. Cajal ens dóna el maó: una cèl·lula que rep, processa i envia.
Cajal també va veure que el senyal té direcció: entra per les dendrites i surt per l’axó. Això es diu . És el mateix gest que farà el perceptró: a l’esquerra entra, a la dreta surt.
Una pregunta per assegurar
Què va aportar Cajal, dit d’una manera senzilla?
Tria una opció. No es guarda res; és només per pensar.
Una idea que sovint confon
«Les xarxes neuronals copien el cervell tal com és.»
No. Copien un gest molt resumit: rebre, sumar, disparar. Una neurona de veritat és química, temps, ritmes i milers de sinapsis. El perceptró és una postal, no el paisatge. Ens basta per construir màquines útils, però no és un cervell en miniatura.
Si t’endús una sola idea
Cajal ens dóna la peça. Sherrington, el salt. McCulloch i Pitts, la fórmula. Hebb, el reforç. El perceptró serà tot això, escrit amb nombres, i capaç d’aprendre.
Guia, pas a pas 1 / 4
Rep, suma, dispara
Cèl·lula
Suma i dispara
Toca els estímuls. Si la suma passa el llindar, l’axó s’encén. Practica: les connexions que van disparar juntes es tornen més gruixudes. Això és una que aprèn —la regla de , escrita amb el dit.
Σ 0.00 < 0.70 · en silenci
Escrit: cada entrada es multiplica pel seu pes. Es suma. Si passa el llindar, dispara. No hi ha un pensament a dins: hi ha un compte. McCulloch i Pitts ho van escriure així el 1943.
vegades: 0
Una pregunta per assegurar
Què copia el perceptró d’aquesta cèl·lula?
Tria una opció. No es guarda res; és només per pensar.
Una idea que sovint confon
«Una neurona pensa»
No. És un interruptor viu. La intel·ligència —si apareix— és a la xarxa i al temps que aquestes connexions han practicat, no dins d’una sola cèl·lula.
Si t’endús una sola idea
El cervell aprèn reforçant connexions. Cajal va donar-nos la peça; Hebb, la regla. La màquina copiarà el mateix truc amb nombres.
Seguir al capítol següentPerceptró